Temàtica

El tema general del congrés és “Autonomia i responsabilitat. Contextos d’aprenentatge i educació en el s. XXI”.

Els cinc blocs temàtics en els que se subdivideix el congrés, i en els que es poden presentar comunicacions, són:

1) Autonomia i responsabilitat

L’educació ha procurat al llarg de la història contribuir a la formació de persones amb criteri, amb capacitat d’assumir les conseqüències de les seves accions i de comprometre’s en assolir béns no només particulars sinó també comuns. Tanmateix, no sempre ho ha assolit ni sempre ha sabut combinar de manera adequada l’objectiu d’aprendre a ser i la capacitat de ser autònom amb una bona preparació per a l’exercici de la responsabilitat i la corresponsabilitat, no només social sinó també ètica. En aquesta secció s’analitzaran i debatran estudis i investigacions sobre el sentit de l’autonomia al segle XXI, així com els que se centrin en quina mena de responsabilitat necessita aprendre la cide les diferents disciplines de les Ciències Socials i Humanitats i que tinguin alguna incidència en el fenomen educatiu contemporani.

2) Escola

La secció Escola incorpora tots aquells treballs d’investigació i/o reflexió que consideren l’escola com un espai pertinent i òptim per educar en l’autonomia i la responsabilitat. Els treballs presentats poden girar entorn a temes com els diferents models escolars o maneres de plantejar l’escola que estan emergint durant els darrers anys, els nous perfils docents, la dimensió ètica de la professió docent, les competències escolars pròpies del desenvolupament de l’autonomia i la responsabilitat, les polítiques educatives en relació a l’autonomia i la corresponsabilitat dels centres i dels agents del territori en la consecució de més qualitat de l’educació i més inclusió social, etc.

3) Famílias

La secció Família incorpora tots aquells treballs d’investigació i/o reflexió que consideren la família com un espai idoni per educar en l’autonomia i la responsabilitat. Els treballs presentats poden tractar temes com ara les emergents estructures familiars, la conciliació familiar i la seva incidència en l’educació per a l’autonomia i la responsabilitat, les pràctiques familiars educatives contemporànies, el paper de la família com a mediadora davant els efectes de les tecnologies de la informació i la comunicació, les polítiques en matèria d’infància, joventut i família i la seva repercussió en l’educació de les noves generacions de ciutadans.

4) Societat de la informació i les tecnologies

La secció Context de la societat de la informació i les tecnologies incorpora aquells treballs d’investigació i/o reflexió que consideren les TIC com un mitjà per educar en l’autonomia i la responsabilitat. Els treballs presentats poden tractar temes com experiències concretes d’educació per a l’autonomia i la responsabilitat mitjançant les TIC, presentació de programes o instruments relacionats amb les noves tecnologies que han estat dissenyats per tal de promoure aquesta educació, anàlisi de realitats virtuals, com poden ser les xarxes socials, i la seva incidència en la promoció de la dimensió comunitària i de la participació, així com en el desenvolupament de l’autonomia i la responsabilitat, etc.

5) Neurociència, aprenentatge i educació

L’educació té com a fonament l’arquitectura, l’organització, les propietats funcionals i els límits del cervell: la seva plasticitat, vulnerabilitat i capacitat de resiliència. L’educació té, primàriament, un valor bioneurològic essencial, el de preservar i potenciar la qualitat funcional dels nostres cervells. L’arquitectura neuronal de les funcions mentals es pot presentar danyada per causes genètiques, es pot veure perjudicada per agents patògens, o deteriorada per estressadors ambientals. El coneixement sobre l’organització i el funcionament del cervell és necessari en elaborar una teoria de l’educació i pot inspirar estratègies fonamentals per una cultura preventiva o per una cultura reparadora i inclusiva.