Institucions

La Universitat de Barcelona va ser fundada el 1450, amb el nom d’Estudi General de Barcelona, a petició dels consellers de la ciutat i amb l’autorització per privilegi real d’Alfons el Magnànim. El 1559 es consolida l’activitat docent, en convertir-se en Estudi General de totes les facultats.

Com a conseqüència de la postura adoptada per la ciutat de Barcelona a la Guerra de Successió, el 1717 la Universitat fou traslladada a Cervera, on va romandre fins el 1842. La construcció de l’edifici que actualment acull el Rectorat, a la mateixa Plaça Universitat, fou iniciada el 1863 i és obra de l’arquitecte Elies Rogent. La seva construcció va tenir una gran repercussió a la ciutat, ja que era un dels primers edificis que es construïen fora de les antigues muralles, al nou barri que actualment coneixem com a Eixample, planificat per Ildefons Cerdà.

Fins el 1968 fou la única universitat de Catalunya (avui n’hi ha 10 més) i és la més gran, amb 19 facultats, 90.000 estudiants i uns 5000 professors. Compta amb una oferta formativa de 49 estudis de grau, 150 màsters universitaris i 69 Programes de Doctorat. És també la universitat amb més producció científica de l’Estat Espanyol.

El Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona és el responsable de la docència i la investigació en àmbits de coneixement com Teoria de l’Educació, Història de l’Educació, Pedagogia Social, Pedagogia Comparada i Filosofia de l’Educació, entre d’altres. Especialment, desenvolupa la seva investigació gràcies als grups consolidats que l’integren, com el Grup de Recerca en Educació Moral (GREM), el d’Ensenyament i Aprenentatge Virtual (GREAV), i el Grup d’Educació Superadora de Desigualtats. La seva tradició intel·lectual i acadèmica ens remet al Seminari de Pedagogia, fundat el 1930 pels professors Joaquim Xirau i Emili Mira, i ha comptat entre d’altres, amb il·lustres professors com qui fou el seu primer director, Alexandre Sanvisens (1918-1995).

El Seminari Interuniversitari de Teoria de l’Educació (SITE) és una xarxa d’estudi i construcció de coneixement teòricopràctic que agrupa investigadors de les diferents universitats d’Espanya. S’inicia l’any 1982 a la Universitat de Múrcia, gràcies a la iniciativa d’alguns professors, amb la  intenció de consolidar, donar cos i delimitar les línies d’investigació i formes de construir coneixement pròpies de la Teoria de l’Educació. Anualment, s’organitza una reunió d’uns 50 professors de l’àrea a una universitat espanyola, amb l’objectiu de debatre sobre algun tema d’interès del camp de la Teoria de l’Educació.

* Els seus membres fundadors varen ser Ricardo Marín (Pedagogia General de València), Alexandre Sanvisens (Pedagogia General de Barcelona), Gonzalo Vázquez (Pedagogia General de la Complutense), José Antonio Ibáñez Martín (Filosofia de l’Educació de la Complutense), José María Quintana Cabanas (Pedagogia Social de la UNED), José Luis Castillejo (Introducció empírica a les Ciències de l’Educació de València), Antonio J. Colom (Pedagogia General de Mallorca), Joaquín García Carrasco (Pedagogia General de Salamanca), Juan Escámez (Pedagogia General de Múrcia) i Jaume Sarramona (Pedagogia General de l’Autònoma de Barcelona).